Orígens de la Creu Roja
Una idea de Henry Dunant
La Creu Roja és la primera de les grans organitzacions humanitàries , tal com les entenem avui dia. L’entitat neix a partir d’una idea d’Henry Dunant (Ginebra, 1828 – Heiden, 1910), un home de negocis suís que, des de ben jove, es va preocupar per ajudar els col·lectius més desvalguts de la societat.
El 1859, Dunant va ser testimoni de la batalla de Solferino, un enfrontament que va tenir lloc en aquesta localitat de la Llombardia entre tropes franco-sardes i austríaques. Allà, va poder presenciar com els soldats ferits en combat eren abandonats al camp de batalla i morien desemparats per manca d’assistència mèdica. Juntament amb un grup de dones de la zona, Dunant va assistir personalment els soldats ferits.
A partir d’aquí, Henry Dunant va tenir la idea de crear societats de socors en temps de pau que tindrien la missió d’assistir els ferits de guerra sense fer distincions de seguretat o religió i que comptarien amb l’acció de voluntaris entusiastes i perfectament qualificats. Dunant va donar a conèixer aquesta idea amb la publicació del llibre Record de Solferino el 1862.
Creació de la Creu Roja
El 1863, Dunant i quatre ciutadans suïssos més (Moynier, Dufour, Appia i Maunoir) es van reunir per crear el Comitè Internacional de Socors per als Militars Ferits, el germen de la Creu Roja. L’objectiu dels creadors de la Creu Roja era implicar els principals estats europeus per arribar a acords pel que fa a l’atenció mèdica dels ferits de guerra. Per això, van convocar una conferència internacional a Ginebra el 1863 que va reunir representants de 14 estats europeus i que va servir per aprovar una sèrie de resolucions que haurien de ser ratificades en una posterior conferència diplomàtica.
Tot i que encara es trobava en procés de constitució, el 1863 la Creu Roja ja va dur a terme la seva primera actuació humanitària durant la guerra dels Ducats, que enfrontava Dinamarca i les tropes austro-prussianes.
L’agost de 1864, es va celebrar la Conferència diplomàtica, que va donar lloc a la signatura del Primer Conveni de Ginebra . Impulsats per la Creu Roja, representants de 16 estats europeus van signar un tractat que contemplava, entre d’altres punts, la protecció dels militars ferits en campanya i la neutralització i protecció del personal sanitari, així com dels hospitals militars. També es va decidir adoptar l’emblema de la creu roja sobre un fons blanc, com a signe de socors i no bel·ligerància.
La signatura d’aquest conveni va donar embranzida al moviment de la Creu Roja. El comitè creat per Dunant i la resta de fundadors va a passar a anomenar-se Comitè Internacional de la Creu Roja mentre que, d’altra banda, la institució va anar-se estenent a nivell mundial amb la constitució de les primeres societats de socors en l’àmbit estatal.
Arribada de la Creu Roja a Espanya i Catalunya
La Creu Roja Espanyola (CRE) es va crear el juliol de 1864 a Madrid. Prèviament, una representació espanyola ja havia assistit a la Conferència Internacional de 1863. A Espanya, la institució es va construir sobre la base de la Orden de los Hermanos Hospitalarios de San Juan de Jerusalén, una organització que tenia el seu origen al segle XII.
Les primeres actuacions de la CRE van ser l’ajuda humanitària prestada per la guerra franco-prussiana del 1870 i, internament, la intervenció sanitària durant la III Guerra Carlina, el 1872.
Pel que fa a Catalunya, la Creu Roja s’hi va implantar el 1872, amb l’obertura de les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró.